Edukia

Avaluació i tractament de les dificultats d’aprenentatge i altres dificultats educatives:

Lectura (velocitat i comprensió lectora)
Les dificultats específiques de comprensió lectora afecten a lectos que no presenten dificultats en el reconeixement i el significat de les paraules, amb un coeficient intelectual mitjà o superior a la mitja però que, tenen problemes per a dur a terme totes o algunes de les operacions mentals implicades en el processament semàntic, com per exemple:
- Construcció d’idees
- Supressió d’informació no rellevant
- Elaboració d’estratègies de comprensió

Escriptura (ortografia visual i fonètica, grafomotricitat, disgrafia)
La disgrafia es una alteració neuropsicològica que provoca retrasos en el desenvolupament i en l’aprenentatge de l’escriptura, concretament en la recuperació (de la memòria) de la forma de les lletres i les paraules. Aquestes dificultats es donen predominantment en l’escriptura lliure i en el dictat, i en allò que es denomina com “copia amb lectura”.
Existeixen tres tipus de disgrafia:
- Disgrafia superficial: relacionada amb problemes per utilitzar la ruta directa, visual o lexical, i es veuen obligats a recórrer a la via indirecta o fonològica. Per això, en la còpia amb lectura, el dictat o escriptura lliure no recuperen, o recuperen amb errors, les paraules irregulars, homòfones i poligràfiques, i pel contrari sí que son capaços d’escriure bé les paraules regulars, familiars i fàcils.
- Disgràfia fonològica: també coneguda com “disortografia natural”, es caracteritza perquè els problemes es presenten per la ruta fonològica. Aquest tipus de disgrafia és, per tant, una inhabilitat per a recuperar correctament les formes de les paraules motivades per un retràs en el desenvolupament fonològic i per errors en l’ús de les regles de conversació fonema-grafema.
- Disgrafia mixta: Es tracta d’una dificultat caracteritzada per errors en ambdós vies (la lexical i la fonològica), però en la que no apareixen errors semàntics.

Dislèxia
Per lo general, aquest termini és utilitzat per a mencionar un trastorn que impossibilita desenvolupar l’habilitat de llegir amb normalitat, encara que també s’utilitza per a denotar problemes per a escriure (que també podem denominar “disgrafia”)

Entre els tipus de dislèxia més coneguts destaquen:
- Dislèxia fonològica: casos en que les persones realitzen una “lectura global” de les paraules, intentant deduir de què termini es tracta en lloc de completar el reconeixement de cada lletra. En aquest cas, la lectura de paraules desconegudes és molt difícil. També és comú la confusió de paraules que pertanyen a la mateixa família.
- Dislèxia profunda o mixta: aquest tipus de dislèxia és més greu. No només dificulta la lectura de paraules sinó la comprensió del seu significat (en especial termes abstractes, verbs i connectors) així com la distinció de paraules que solen escriure’s juntes (com “bon” i “dia”)
En allò referent a l’escriptura, solen presentar-se els següents símptomes:
- Alteració de l’ordre de les lletres, total o parcial, de paraules tant conegudes com desconegudes.
- Canvi d’orientació de les traçades de certs caràcters
- Confusió de lletres similars com “p” i “b”, o “d” i “b”.
Per un altre costat, la lectura es sol caracteritzar per:
- Dificultat per a distingir certes lletres o per a llegir-les en ordre.
- Deixar de costat les faltes d’ortografia.
- Dificultat per a la lectura de frases o paraules simples i, en especial, curtes.
Altres símptomes inclouen no poder copiar paraules amb facilitat, utilitzar una paraula per altra quan no tinguen cap relació entre sí, i tenir dificultat per a distingir la dreta de l’esquerra.

Dificultats en els aprenentatges matemàtics i de resolució de problemes

Baix rendiment escolar
El baix rendiment escolar es pot definir com un retràs en l’exercici escolar, ja siga en una esfera o en vàries. Per exemple, es pot tenir un baix rendiment acadèmic en l’àrea lingüística, però no en l’execució matemàtica. Aquest baix rendiment implica que l’alumne manifesta conductes o característiques de que alguna cosa va mal en el seu desenvolupament escolar, ja poden ser baixes qualificacions com baixa autoestima, retraïment social, desinterès per anar a l’escola per evitar sentir que “no pot amb ella”.
Les causes de baix rendiment escolar són moltes, com per exemple un ambient escolar defectuós o poc motivant, problemes físics de l’estudiant, motivació nul·la o deficient.

Trastorn de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH-TDA)
Aquest és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment e impulsivitat, o dificultats en el control dels impulsos.
S’estableixen 3 subtipus del TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
- Tipus amb predomini del dèficit d’atenció
- Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat
- Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d’impulsivitat-hiperactivitat.
Característiques:
Les dificultats d’atenció poden manifestar-se en situacions socials o acadèmiques. Han de presentar-se en una intensitat desadaptativa, durant un mínim de 6 mesos i en discordança amb el nivell de desenvolupament del xiquet.

Aquestes dificultats es tradueixen en:
- Dificultat en establir un ordre en les seues tasques o xicotetes responsabilitats en casa
- Li costa “posar-se en marxa”, ja que es distrau fàcilment amb estímuls irrellevants.
- Presenta problemes per a mantenir l’atenció fins a finalitzar les seues tasques, deixant-les inacabades.
- Perd o oblida coses necessàries (agenda, abric, joguets...)
- Sembla no escoltar quan se li parla, té dificultats per a seguir la conversació o les normes d’un joc.
- A sovint oblida les seues obligacions quotidianes.
- Té problemes per a seleccionar allò important, comet errors en les tasques escolar al no prestar la suficient atenció.
- Amb freqüència evita o es resisteix davant tasques que requereixen un esforç mental sostingut.
La impulsivitat equival a una falta d’autocontrol o incapacitat per a inhibir la conducta. Tenen dificultats tant per a controla la seua conducta com per a controlar les seues emocions i pensaments.
Implica les següents dificultats:
- A sovint té dificultats per a pensar abans d’actuar.
- Es precipita en la parla, dient coses en moments poc oportuns o responent a preguntes inclús abans de que se les hagen acabat de formular.
- Poc previsor, falta de planificació.
- Interromp les conversacions, jocs o activitats dels demés.
- Es mostra impacient.
La hiperactivitat es el símptoma més cridaner (que no significa que siga el més important) del trastorn i pel qual la majoria de vegades els mestres alerten als pares.
Les principals manifestacions de hiperactivitat són:
- Moviment freqüent de peus i mans (balancejar el peu, donar colpets amb el llapis o amb els dits, jugar amb objectes xicotets...)
- Es mou amb freqüència al seu seient (canviant de postura, balancejant-se...), i a sovint s’alça en situacions on deuria romandre sentat.
- Li costa entretindre’s o dedicar-se a activitats relaxades.
- Amb freqüència va d’un lloc a un altre sense motiu aparent, de vegades corre o salta en situacions poc apropiades.
- Parla excessiva (no poden callar a classe), fan sorolls amb la boca.

Orientació educativa i tècniques d’estudi

Tècniques d’estudi (eines i habilitats necessàries per a fer front a la tasca de l’estudi, atenent a les necessitats individuals)
Gestió i planificació del temps
Detecció d’indicadors de desmotivació escolar

Servei de logopèdia

Tractament de problemes i disfuncions que es presenten en els camps de la parla, el llenguatge, la veu i la comunicació.

Orientació familiar

Problemes de conducta infantil i adolescent
Mediació familiar
Escola de pares

Servei de peritatge judicial

El peritatge judicial és una forma de diagnòstic educatiu i social requerit com a prova per la Defensa Penal Pública, per a avaluar les condicions individuals, familiars, econòmiques i laborals a l’hora de declarar la guarda i custòdia dels menors per part dels pares en els casos de divorci.

Tallers i xarrades

Tallers, xarrades i col·loquis sobre temes d’actualitat de l’àmbit de l’educació i la família.